Olla barrejada d'escudella.

Més definicions en l’idioma valencià…

L’idioma valencià és, és clar, el català. Quina casualitat! És bolla! És xiripa! És providència misteriosa! És miracle…! Un miracle, llas, força comú. Car també l’idioma lleidatà és el català — i n’és l’idioma alcoià. I l’idioma vigatà. I l’andorrà, i el manresà i… Carall, carall… Quin miracle més adotzenat, no fotem.






Morts: —Cada dia que s’escola se’ns tornen més indolents.

Saber: Això és saber. Saber és ésser capaç de donar nom a l’existent, a allò que, existint, ja té nom — i doncs, saber-l’en, et fa més o menys savi. Com més en saps més savi — en el bon sentit. Si, sobre, saps anomenar quelcom que, tot i existent, encara no tenia nom, llavors ets un creador — un científic amb els tots els ets i uts.

Xarnecs impresos: —Tots aqueixos sapastres anticatalans qui segueixen encara ara les ordres feixistes (adés no gaire ha) enllordant cada mur: “Khabala [i doncs escriu] la lengüekha de l’imper-ió!” [Cal ésser ferm, els anys heroics no s’han acabats: “Puix que parla en català, vejam què s’empatolla. Puix que parla en xarnec, com si plogués.”]

Heidegger: Put a déu. “L’Ésser (el Tot) té necessitat de manguis per tal de manifestar-se.” (!) [I don’t think so. Quina presumpció!] Ni el tot depèn de mi ni jo depenc del tot. Cap determinació, cap necessitat, doncs. Tot s’esdevé (s’inaugura) ran del procés de néixer. Neixes, i la matèria s’afaiçona. I, en afaiçonar-se, pel procés d’autoconsciència, t’afaiçona. Tu només ets tu en els límits del teu cos, i això només quan el cos és prou sa. Sa, és a dir, té consciència de no ésser altre que res transformat molt transitòriament en quelcom. Res = part del tot, no pas gens necessari per a comprendre’l. No hi ha a res a comprendre. Hi ha, això no contrastant, molt a bastir.

Identitat: —Que t’identifiquis a tu mateix no vol pas dir que et transcendeixis, només vol dir que saps anomenar-te. T’acceptes com a existent. Prou pots. No vulguis tanmateix ficar cap lluna en cap cove. No ets sinó autoafirmat maonet de l’edifici (i no som ni als fonaments) que eventualment podria ficar res en cap cove. El súmmum de l’avarícia (i segurament de la sobergueria) és voler pretendre a encistellar (i tu solet d’escreix) cap veritat vagament enjòlita per les esferes místiques. Encara menys cap ésser totalitari, comandant molt sanguinari i cruel de l’imperi del tot.

Veritat: La veritat rau en cercar-la.

Estabilitat: —Cap veritat no pot estabilitzar-se durant cap fracció de temps. Estantissa, es podreix. El que era veritat en aqueix instant teu — t’ho dic a tu qui caminaves davant meu — ja no ho és en aquest altre on ja no trepig ni el mateix fang.

Déus: —Si et calen déus cal que te n’inventis. En inventar-te’n, et disminueixes. Els teus límits ara els ocupen els déus inventats qui et roseguen de fora endintre. Et devoraran, esdevindràs carcassa, carcanada a mig espoltrir-se, ocupada pels àvids no-res que anomenares déus. Qui anomena l’inexistent no és pas cap savi. És un mesquí il·lús qui embolica la troca — qui enfosqueix uns horitzons ja prou sinistres.

Mite: —Ara, si trobaves (creaves, t’empescaves) un mite literari tan famós com el mite literari que en diuen “déu” — vull dir, aquest últim déu sense nom, o amb tants de noms com noms hi ha a l’infinit (doble mastegot literari que cobreix tota la banda) — (a crèdit, llas, de cap escriptor com cal) — o trobaves, si més no, un mite més humil, uns quants d’esglaons més avall, com ara Faust, Èdip, Artús, Gargantua, Prometeu, adu la Lolita d’aquell carallot rus… — creaves, enllà d’un estil (fàcilment deturpable per via de sàtira), un personatge qui altrament et feia escriptor intocable. Cap a això tendim tots.

Lolites: —Així en diem els catalans als marietes. [Les modes expressives forasteres no ens han de trastocar el cabal de signes que ja tenim. L’episòdicament divertit Nabòkov, qui també en diu l’invàlid “nimfetes”, diu de “lolites” a “allò” que sempre se n’ha dit puteta calba, o fresca precoç, o escafabraguetes a la bestreta… Exemples no ens en manquen…, i menys a la literatura del costat, la francesa. Si “lolita” ja està ocupat doncs pels marietes, no pot ésser reocupat per les putetes vocacionals.] Els lolites no són pas físicament covards [n’hi ha de tot, és clar, com pertot arreu; però no en són pas com a, diguem-ne, com a boldró individuat]. Només cal pensar en els qui els malveïns a ponent en diuen “torer”. Tots són evidentment marietes. Ah, com els traeix aquella necessitat bogeta que tenen d’ensenyar sempre el culet i la marrereta! I els qui els guaiten, a què hi van…? Les dones és evident. Les dones sempre han tinguda una fal·lera molt fal·lerosa per als lolites. I més si ensenyen tant els aparells. Mes els altres…? Hum. Hi deu haver els sanguinaris, els mateixos qui anirien a veure cotxes estrompar-se. Mes els qui hi van a guaitar culets…? Els noms de la literatura barateta i el cinema (els famosos) qui s’han fets conéixer com a aimadors del vil esport (Hemingway, Orson Welles…, etc.) tots plegats molt lolitetes. Hi ha noms a manta. I tots flairen a perfumadet… [Ep, lolita, no pas que hi hagi res de dolent a ésser-ne. No fotem…] [My dad is gay…, my brother…, I’m gay… (funny routine).]

Homes-pont: —Som els homes-pont entre els clàssics qui foren i els qui seran… Si en Tolstoi mateix, en enllestir la versió definitiva de Guerra i Pau, triava de prescindir de tots els gal·licismes (mots, paraules, calcs i altres solecismes) [i al text original n’hi havia gavadals de por], car consirava (amb tota la raó) que tot i que les persones de l’època (vull dir llegidors potencials de l’obra: amb prou feines nobles i intel·lectuals, doncs) parlaven així de malament (i sovint, entre ells, només en francès i prou, el rus consirat rucament massa plebeu), era evident que, amb uns quants d’anys de normalitat que transcorreguessin, cap rus normal (o gairebé) no en pescaria borrall. Igual ens pertoca a nosaltres. Ens hem d’estar d’emprar cap dels calcs infectes del botiflerisme (els del burgès sobretot, mes també els del pec ineducat), i cal esborrar-los de tots els nostres llibres, car altrament (cal confiar), en uns pocs anys d’ensenyament com cal, el poble els haurà totalment oblidats, i llavors els nostres textos foren il·legibles. I aleshores ni homes-pont no som. Som bordoi, pútrid empantanec inservible.

Magnicida tanmateix triat: —Li faria molta de vergonya d’haver de lligar per sempre el seu món amb el d’un personatget tan insignificant i merdeta, i canfelipós i carrincló. No el matarà doncs pas. Avantatges de l’inèpcia.

Propagandes: —El terrorisme del poderós és notícia sòlita, gairebé negligible. [“The American army bombs another city.”] En canvi, el “terrorisme” de resistència és gran escarafall d’espantavelles propagandístic. Magnituds incomprables amb tots els doblers del món. Quan Euskadi només existia al món ran l’acció armada dels seus patriotes… O Catalònia només era viva si Terra Lliure bleixava gens.

Suïcides assassins: —Certs aragonesos semblen aquella mena de suïcida assassí qui quan s’estimba s’abraça traïdorencament i tenaç a altri per endur-se’l balç avall. Es volen arrossegar daltabaix del cingle de l’oblit etern part del nostre territori. [Lluny, suïcides! Suïcideu-vos sols!]

Valencian idiom: —The idiom of the Valencians. The Catalonian language. The idiom of the Valencians is, of course, Catalonian. [A handy apropos Valencian idiom: i ara anem-nos-em tots a fer la mà: and now let’s all go fuck ourselves.]

Xile: —Xile, Xile: Pinoixé, Baixelé… La burgesia hi és tota xafallosa.



[Via fora! Aquest bloc, d’un blocaire ensumaire dels vents nous, està escrit en el flagrant (i fragant!) idioma valencià. Si l’enteneu, oidà que us dic, car prou m’esteu també collons al dia, companys!]




Definicions adients als temps que corren.


Déu: —Cada vegada que sent anomenar “déu”, pens, com tot bon català, “cagar-s’hi, cagar-s’hi”. [Every time I hear the word “god” I’m automatically thinking, as any good Catalonian would, “damn it, crap on it, flush it away.”]

Progrés: —També puc definir progrés fent-lo equivaldre amb el gradual drenatge de la credulitat. [Drenatge, com quan buides un abscés.] [Progress could also be defined as a drainage of the abscess of gullibility.]

Europa: —Europa, entitat dividida per estats i unida per nacions. [Europe is divided by states but united by nations. Scotland, England, Wales, Normandy, Brittany, France, Occitania, Catalonia, Andalusia, and so forth…] [1914, 1945, and now once again: —What they called “nationalism,” wasn’t anything else but “statism.” How can you be the patriot of a state? — the patriot of a state is called a fascist. The patriot of a nation is called a traditionalist.]

Sempre alerta: —Sempre alerta perquè tantost els e-pannols abaixin la guàrdia — i tard o d’hora ho faran, car tot és podreix i llur bassiot de merda put a mort — els catalans hem d’aprofitar-ho, irrompre i aixafar-los a ultrança. [La lluita continuarà. Mai res no ens farà aturar-la — cap èxit parcial, cap miroia cofoia — fins a la unitat i a la independència dels Països Catalans, dits Catalònia].

Morir: —Abans de morir prematurament, cal accelerar el temps i enfortir sense temença l’impacte de la teua emprempta. [Before prematurely dying, one must speed up time and strengthen without fear the impact of his footfall.]

Sols: —No podem pas esperar — ni fotre la pífia de demanar — mai ajut. Sempre traïts — pels anglesos, els austríacs, els americans, els russos… — i demanar ajut als gavatxs fóra com caure del foc a les brases. Ens ho hem de fotre sols i prou. [We are alone and we know it. That fortifies our resolve.]

Llibertat: —Llibertat és sempre la possibilitat de triar. Poc importa que l’empris o no. El que compta és saber que pots, i, si pots, el sentit que pots ja et dóna ales vitals; t’enduu, digne, als límits del factible. Home lliure esdevé total. [Liberty is always possibility of choice. Whether you use it or not, it’s not significant. What matter is the sense of possibility — uplifting, dignifying, live-giving.]

Meta: —Meta indeclinable i única a la qual tendim inexorablement: La recreació dels Països: Catalònia.

Llei: —La llei enemiga no és la llei catalana. Només la nostra llei ens ateny. Cap català no ha de fer cap cas de la llei enemiga. Trencar-la és trencar-ne la cadena de la violència amb què ens oprimeix. [The law of the enemy is the chain of slavery; thus, with every law you flout, another of its links gets broken.]

Ensems: —Ensems tot esdevé menys abrupte. Una parella anà vida envant en un puny. Les atzagaiades els foren menys escarransidores. Els llamps s’espargiren a l’ample de més terreny. [A couple went through life in a hug. How much sweeter, how less drearier than the desolate alone!]

Estat de l’univers: —No pas menys enigmàtic.

Propòsits patriòtics: —Propòsits patriòtics de tot català comcal: industriós, sobri, irònic, gens escarafallós. Només cal fer equivaldre en l’esme propi (com ja equival en la realitat) el binomi exacte, el binomi osmòtic: e-pannol = merda. [L’invent e-pannol = un invent merdós de boig merdós, i només els boigs i els merdosos voldrien encara encolomar-nos-el. Que la nació andalusa s’alci, que la nació asturiana s’alci, que la nació aragonesa s’alci…, que les nacions s’afirmin i no vulguin mai més complicitats de merda.] [Quan diem que cal des-e-pannolitzar les ciutats catalònies, volem dir que cal desemmerdinar-les. La merda de les places de braus, fora. Els noms merdosos pertot arreu, fora. Els monuments a la merda, fora. Etc. Cal desemmerdinar la nostra llengua. Els costums nostres que se n’hagin entecat. La nostra justícia. El nostre esport. Cal, tot en tot, desemmerdinar la nostra vida: volem tindre una vida lliure de la merda que ara ens ofega. [Ah, too breathe deep, far from the pollution of so much carrion!]

Exili: —Pots anar tan lluny com vulguis. Mai no estaràs tan exiliat com el pobre pampana alienat de religiós genuí (ja el planyc!). El religiós de debò consira que el món és qualque mena de merda de purgatori ben allunyat de ca seua de debò: el cel. [Pity the religious soul for it lives exiled from a place that lives nowhere.]

Català: —Català, demana’t de trast en trast (demana-t’ho sovint, vols?) què has fet recentment per la llibertat i la independència de la teua nació. [Catalonia needs now and then the effort of each of its sons and daughters. What have you done lately for your country’s liberty?]

Sense palla: —Tenim un deure envers la nostra història. El deure de no ésser mai traïdors. El deure devers els qui visqueren i feren Catalònia per a nosaltres. Molts hi jaquiren llur vida, silentment, mai reconeguts; no els insultarem ara afluixant covardament. No els podem trair: mal i llegint en enemic; mal i parlant en enemic; mal i comprant en enemic; mal i pensant en enemic. Qui compra, llegeix, lloga, respon en enemic, traeix. [Silence rather, when any other word would be treason.]

Falòrnies: —Arguments d’enemic. Només es deleix per delir-te — la teua anihilació és, de tanta de xerrera buida, l’objectiu. [Thewless repulsive galoot, the enemy lurks, with his sticky slaver trying to entice you to his stinking lair where you are boiled down to nothing in his caldron of nauseating hodgepodge.]

Paraules: —Les paraules són colors, els mots són barreges de colors. Colors tot plegat que pots anar triant per a la teua composició [pictòrica]. [My pictures are drawn on a multicolored coat.]

Jo: —Qui sóc? Qui m’és? Què és aqueixa embranzida orba (la vida) que m’utilitza com a vehicle? El principi vital (aqueix excés de matèria) vol viure a través de nosaltres. Nosaltres — identitats agòniques, sempre tractant de definir-nos. Debades.

Collons: —Si no tenim prous collons de fer com els bascs, tinguéssim si més no prou collonets per a defensar-los — en llur ardit empènyer devers la llibertat.

Estat propi: —Sense estat propi (sense llengua, sense veu) la nostra experiència al món és contínuament canibalitzada, païda i cagada, als morros del món atuït, pels mateixos enemics qui ens tenen envaïts.

Progrés: —Sempre que dic progrés vull dir progrés cap a la llibertat. [Progress means progress toward liberty.]

Déu: —L’enganyifa més monumental, la decepció més colossal que atenalla la terra. Sense cap prova ni coneixement, ni lògica ni raonament, t’entaferren una noció escarransidora. Al preu ja de quants de morts, de quants de boigs…! [God is the vilest of deceptions, a con put on the unwary, and paid by uncountable corpses, by innumerable insane minds. Now is unpardonable to be so innocent.] Ha esdevingut imperdonable d’ésser innocent.

------------


Còmic. Llegint el bloc d’en Bibiloni, hi parla d’un pobre desgraciat gonella, reformador oficial de “sa llengo” qui confon lleure i jeure…

I, doncs, deu confondre “just” i “lluç” — i és just el que és. Pobre lluç. Pobre innocent.

I el mal que foten els innocents! Era innocent de dir de “valencià” al lleu vernís de vernacle de València — com d’altres en deien, a d’altres, de “vilanoví” o de “menorquí” o de “badaloní” o de “barceloní”, etc. Mes ara això de “valencià” s’ha podrit. S’ha endolentit, s’ha tornat gens innocent. S’ha tornat culpable. I feixista — mercès als suspectes merdacaners qui s’ha atret.

I ja no s’hi valen innocències d’aqueixes tan letals. Els de més de nosaltres ho hem après. Hem deixat de dir “xampurrat”, “igualadí”, “balaguerí”, “alacantí”, etc… Per què els costa tant a certs “valencians”…? Són més rucs que l’altra gent…? No veuen que en instants a frec de desfeta només s’hi val el front comú i sense escletxes…? La innocència els extermina, i alhora ens duu en perill a tots.