The Cataloony-bin and its Cataloonies as seen by Carallot d'Antares, voyager. Somebody truthful enough had to investigate that despicable, despised, and warmongering and barbarian nation called the Cataloony-bin - and somebody had to report on the concomitant noisome terrors suffered by their martyred neighbors, the rightfully hallowed Shitholers particularly.

dissabte

No, home,no.

No, home,no.


“Això dels polítics…” — va fer, brandant el cap, com qui ho acomiada tot, desesmadament, com qui diu ja en tinc prou, que se’n vagin a la merda, “això dels polítics, refotre, vós! No hi entenc pas res!

—Té raó — li vaig dir — jo tampoc! Car, darrerement, quina desil·lusió, oi? Aquesta ens mancava. Veure com ens tracta tothom. Com si els catalans no fóssim persones!

—Mentre hi havia la dreta botiflera pujolista ja sabíem que no hi havia res a fer — van estintolar els franquistes! Vostè s’imagina? Van estintolar els franquistes…! Aquesta és massa grossa! Van estintolar els franquistes, els qui mentrestant desmantellaven, escuixaven, escamaven, esbraçaven, escollaven, esventregaven, escorxaven… la darrera generació encara amb memòria!

—Car, com prou veu, tota la cagarrineta qui puja ara no hi entenen re de re. Els diaris i els mitjans botiflers els tracten com si també fossin espagacagamerdanyols. Que la polifia nafional, que l’equip-oh! nafional, que la prinfipessssa… Què collons de prinfipessssa! No hi ha cap català qui no sigo republicà! Home, cap català qui no sigo dreta botiflera, però això ja no és un català, és un botifler, un enyorat del franquisme. Hà, i adu els fan dir de “nacionalistes” als botiflers provincians del pujolisme…! S’ho aesma…? Recodonys-recodonys! I als nacionalistes furibunds del franquisme desbocat i assassí en diuen què…? Ho troben normal…! Normal que els prenguin cada dret — el de l’autodeterminació dels pobles — el de l’educació amb la pròpia llengua, no amb la de l’ocupant armat — el de púguer tindre un exèrcit defensiu propi, i equips representatius esportius propis…, tot allò, cada puta dret el tenim trepitjat, i ells ni cas, puta canalla mesella, cada dret per mínim que sigui, cada dret que cada humà hom el suposa amb dret a tindre… fet malbé…! Ja ens els han enverinats a fons, ja! Trenta anys d’enverinament continu!

—Dreta botiflera de merda — aquesta és la pitjor coltellada que ens has endinyada — aquesta és la pijor que ens has endinyada aqueixos darrers tres cents anys — encara més: aquesta és la pitjor que ens has etzibada d’ençà de Casp!

—Vostè s’imagina la traïció a Catalunya? I a tota Catalònia? Ja se’ns han menjats els valencians i els mallorquins, ja ens els estan paint, cada dia més càusticament corromputs… Orxeguem-hi tots! I, a parar compte, ja ho veiem, d’allí ja no els en desatllotja ni déu, els infectats franquistes. Només en deixaran la merda, tot ben cagadet — en pot veure una mostra si hi viatja — ja veu el futur, tot una immensa palterada — ha vista la destrucció total del paisatge…? — paradís ara del turista més grofollut — només merda hi romandrà, només merda a arroplegar el dia de l’apocalipsi, quan gràcies a déu ja ens morirem tots — nosaltres els mossegats i els malratats — i el rat rabiós qui ens ha mossegat i ens ha ratat, la tragitívola catèrvola franquista qui mana pertot arreu.

—Dreta rata! Dreta rata de caldéu! Fou la dreta botiflera pujolista la qui va ficar aquelles rates pestilents a València i a Mallorca. La dreta botiflera qui estintolà el franquisme. És clar que… La dreta sempre ha estada botiflera… — què hi podíem esperar — sentia vostè parlar aquell merdós Pujol… — sempre fotent propaganda a l’enemic, a l’ecspagacagamerdol, i sempre tan beat, amb la merda de les verges… — la merdeneta de Montserrat, la purgueta de Núria, la verga del forat del cul… Semblava un altre franquet — una mica més innocu, és clar — no crec mai que hagués assassinat a sang freda tants de mil·lers i mil·lers i mil·lers de persones…, però tant-se val, l’esclavatge està servit — “si són servits…”, amb aquella veueta de lacai garneu — oi que ja el veu? — titella inic, amb els mateixos tics franquistes del cambrer espagacaganyol, molt religiós i molt patriòtic i molt ignorant… I fotent’s-e la vida impossible. Donant suport als franquistes en cada nova mesura repressora que encara tenen la barra d’anar lliurar’ns (impunement! — en llurs jutjats llardonats de feixistes, com si cada dia ens tornessin a guanyar la mateixa puta merda de guerra del 36!).

—Ací som, doncs, així estem. Una feineta de trenta anys — no solament més esclaus que fa trenta anys, ara amb menys d’horitzons de llibertat. No solament esclaus dels rics, com sempre — ara esclaus dels castelladres i llur sistema de repressió inquisitorial inarrencable.

—Ves, cal deixar-les per impossibles — aqueixes dretes sanguinàries — només pensen a congriar capital — la resta punyetes, prou els coneixem… “Porteu’s-ens turistes, que ja els donarem xarnegades a doll… Per això ens recolzem a la barana del circ a l’arena del qual el franquistes continuen d’assassinar els independentistes, l’única gent qui al món s’ho val.” Els veu parlar a la televisió? Això és el que diuen, si s’hi fixa.

—Ara, fa un parell d’anys…, quan al capdavall les esquerres pujaren al poder a Catalunya, quina il·lusió — sí, tornà l’il·lusió…! “Al capdavall!” — cridàvem pels carrers — “Prou n’era la puta hora! Ja hi som! Ara agranarem! Tant de patir, tants de caiguts per la llibertat…! — Si els fos dat de veure el dia gloriós d’avui! Les esquerres al poder. La gent decent al poder! La merda botiflera i missaire i sanguinària a la merda, tancada amb pany i clau al canfelip on pertanyen, d’on no haurien mai de treure el nas entecós.
—Tots ens pensàvem que la cosa aniria de pressa, ara — s’han acabat els botiflers — ara recobrarem les llibertats… Home, ja sabíem que part de les esquerres és sucursalista, però ens pensàvem que els polítics catalans sabrien com manejar’ls, són els sucursalistes gentota molt babau; només cal que els donos una mica de flamenc i merdegades per l’estil — folklòrics, moros, i au.
—Mes, de seguida, amb què ens surt el Maragall, amb: que vol fer una Espagagardamerdagardanya gran. Dic: “What! Quin desengany!” Per això vaig comença a parlar de "gallina", pensava que s’havia cagat… No, no fotéssim cagarel·la, cal reconèixer…, és un home molt més ferm que cap Pujola — que milions de Pujoles: púrria botiflera, xurriburri enxarneguit. Em sembla que emmerdarà prou la cosa per què Catalunya avenci cap a les llibertats. Uns bons passets ja hem fets. Res espectacular, estosseguets cap a l’aire net de l’independència… Ara, home, això de l’Espamerdegadanyada grossa…! Tret que no sigo un teló de fum, rere el qual l’esquerra alliberadora catalanista (l’única que hi ha, no hi ha dreta catalanista; només hi ha dreta botiflera, qui ens vol sempre esclaus, i negociants amb la mitja rialleta, i servei llepaculaire als turistes de merda. Cada turista li hauríem de fotre una puntada al cul; això del viure del turisme és d’esclau), doncs, dic, tret que no sigo un teló de fum rere el qual avençar cap a les llibertats, no entenc això de l’Esmerdanya boterudament gegantina. Tret que, com li dic, no és que tiro papabenets als sucursalistes bavosos qui té empudegant pel partit — el morfilla i la mare qui la parir i els altres xoliços…

—Jo que li diria… No, home, no, gallina, cloqueges d’etívoc. L’Espagacagamerdanya la volem com sempre — esbarriada, esgarriada, miserablement negligible i esclava dels cacics i dels tupins, i de les seues xarones supersticions. Allò de grossa…, no era justament el que deia que volia aquell repugnant assassí ridícul, el dretà i molt religiós Franco…?


Vam sentir una sorollada. Em va dir: “Ah, ara arriba l’autobús.” I em va deixar amb la brillant exposició mig penjada.


divendres

Tres pusil·lànims sense suc ni bruc


Tres pusil·lànims sense suc ni bruc, el Pikete d'Execufion, el Franfifko Kamps de la Mort, i es Mates de Torcar's so Cul, s'han trobats en reunió. Em sembla que això és que no han dit...




P: —Sum-hi, dons, cum deia aquell.

K: —Xe, qui, xe...? Lo kardijo Franqüelo, lo líder de lo món occidental Asnarekho...?

P: —Ca! L'Stalin, cullons.

M: —Ah, sí, que vosatros abans sou un de s'aquells...

P: —Què vos dir...?

M: —Bam-us, un so kumunisticarro...

P: —Imbecil·lilitats de juventut... Ara numés anem per imbecil·litats de vell, ha-ha-hà!

M: — Homo, s'homo, de vei, no pas tant..., encara mos queda prou cordera capitana, com deim els castellanejans de proa...

K: —És que xe, els xe, els teòrics castejanegencs de la mesete, és que xe, els deu provar els aires llauraors i les cagaetes de corder, sigui com es sigui, que al remat són, xe, grans pensaors, xe, millors que els teòrics russos, tan totalitzaors...

M: —O que sos s'alemains, que ja mos los ses coneixematomatem...

P: —Què mana...?

M: —Mos se'ns has comparatadaratarades ses majors parts de ses illes, prest els sos ses s'illencs no tindrem on s'anar a cagar, ha-ha-ha... Cap porció de predi on anar a cavar sos ses es sa so forat per a ficar es so sa sip sop sup cadaverositatitatemotamotamotós, vui dir, lo mort.

K: — Xe, sens dubte, des de lloc, xe... Sens embarg, serie necessari abordar la qüestió que es fa tard i les figues olen, com deia aquell...

P: — L'Stalin. No futem, tu també, i d'amagat, que veig que també lu cites tan suvin!

K: —No, déus no lo querri, l'Stalinekho, jamai, xe. Citave un atre gran pensaor de la mesete, xe, lo Franfifko Fufú de las Fafifufolias.

P: —Ni puta, ja me l'apuntaré pel llegir-me-lu...

K: —Xe, no és cap meló, no. És un pensaor ekhpanó d'aquells d'alta albúrnia... Diu que ekhpanah encare ha de ser més xe, més rica i plena que l'esfere terre, que per açò prompte no hi cabrà, xe, i que per açò serà necessari l'exterminafion de tanto de xino, i encare masse poc, serà necessari l'eixamplafificafion del planete...

P: —Cullons, s'hu foten difícil...

M: —Has de comptaretaretararar amb sa s'ingeniositat des poble s'ekhpanó... Es millor de la constel·lació i befindàrio... Una idea fóra es sa so metà-no, que me sa sembla que es un sa so si se som sum..., vui dir, un es gas molt s'abundant a sa natura.

P: —El metà, eh? És una idea... Umpliemplenegar el centre de la terra de pets perquè, abans nu foti un pet, s'influ fins a límits extraterritorials on els emigrants d'altres deserts i pedregosos guarets no hi càpigun ni hi puguin càpiguer, perquè això dels emigrants diul·leix les essències pàtries de l'ekhpanositat més enrancida i morcadoli, vull dir, mocaduroli de lleterada antiga...

K: —No, però des de lloc, ara que som en lo cotar-ro, xe, ab els guarrets i els ecs-erosos i ab xent que no hi caben, parlem de l'exterminafion dels catalans. Xe, que per açò som reunits.

M: —Té raó, que a ets ekhpanós ja els puja sa mosca as nas, amb tanta merda de resistència i de sa tirania des catalanostifafaquirosos que se volen apropiapinquar ses altres terres des s'ekhpanós tan trebaiadors.

P: —És veritat que cum va dir l'Stalin els catalani sonni avariciusi i gulafri i vuleni invadire tutti li terri dels veïni i robar-li lu que guanyin i impusar-lis luri llengüi i ucupar-lis militarimenticati i nu permetrer-lis gens de representacionni al món i tantusti piulin garrutadi...

K: —Açò digué l'Stalinekho? Xe, pos pensae que ho havie dit lo Danté.

M: —Sí, sí, lo so si sa Dantesc-oh ho va dir, i ho van dir tots sos grans pensadors s'ekhpanolescs d'ekhpanolesques, s'és clar!

P: —Hu ha dit tuthom, els catalans són una merda. La generalitat una merdalitat, Barcelona una merdalona, el Gaudí un merdaulí, els sardanistes uns merdaulistes, la mureneta una merdauleta... Dea de davall a dadalt de la seva escarransida merdegosa udiosa geugrafia, Catalunya una merdalunya... Uh, que content que un terra-mutoritzat nu l'enviés tota runa a la merda definitiva...!

K: —Si l'inxeni ekhpanó pogués inventar, xe... Una bomba sense radioactibidaf...

M: —Aquesta està sa si ben pensada! Sense ets sots suts sats catalans, tots vivíem millor.

K: —Com como quan ab en Franqüelo...

M: —Essacte!

P: —Càgum déu, clavada!

K: —Pos si tots estem entendiguts, què pactem...?

M: —No cal pas es sa sip sop sup pacterejametematectar res... Tot segueix com s'abans... La via recta i as sa sel sol sul..., vui dir, la via recta i cap as recte, ha-hà!

P: —Doncs apa nois!

M: —Mos abaixatomatematem sos calçotets i amunt, a enfilar-mos...

K: —Mos, mos. Xe, mos-mos! La bava em cau.

P: —Òndia, i a mi.

M: —No, a mi, a mi... Franfifka, per tes galtes patesc; ànim, Pikete, gens no te resistesc!

K: —Mos-mos...

P: —Mos!

M: —Mos-mos!

K: —Mos-mos, manxa, manxa, xe, por di-os i por los cagaigudos, i por la pa, i por la pa, i por la pa, tri, i por la pu, i por la pu, i por la pu, ta, i por la pu...

P: —Mos...

M: —Mos-mos-mos...

K: —I la pu..., tre...

M: —Mò...

P: —Mm...

K: —...facfion!

P, M, i K: —Aaaahhh...!




dimecres

No, but where the fuck are our human rights?

No, but where the fuck are our human rights?



Every spic and frog can enjoy his usurped rights even in the middle of our smallest towns (hey, like they bloody own the place.)

And yet, we, the Catalonian people, even at home (let alone far from home,) are systematically denied the most basic human rights. We are even persecuted by the frog and spic powers-that-be whenever we dare demand our human rights. Priests, cops, soldiers, judges... (the whole totalitarian state machinery) is exclusively geared to thwart our rightful aspirations of equality of rights for every nation. The Catalonian people, at Eivissa, at Alacant, at Perpinyà..., have no rights to speak of. The Catalonian language treated as another dog turd to get rid of the sooner the better. Our customs, our judiciary system ignored, or penalized; our moneys robbed; our children poisoned by the totalitarian creed...

Why everywhere the long-dated blatant injustice...? No, but why the fucking discrimination...? We want to know, ok?

The constant pitiless murders. Catalonians are dying because even the more common foods and chemicals and drugs are labeled in foreign spic and frog words, never in our own. Why are we targeted for annihilation...? How to understand so much barbaric invader — whimsical, confusing, illiterate...? And idly prattling, mincing and menacing like damned effete executioners...? Pusillanimous wusses without juices or uses, the hell with them! Pushing out at us their shitty tongues while pulling out, tearing off with bloody nickel-plated pliers and whatnot those of our children so that they be muted forever. Cruel creeps, crushing our being only to inflate their own.

Why them favored with extra-rights and why all manner of wrongs foisted onto us...? Three hundred years of the same extortionate shit. We want only our rights. We want only what the oppressor already's got.

Why have they (the frenzied, sanguinary invaders) their paltry culture taught forcefully at our schools, but we (if we ever happen to find ourselves in their stinking lairs) are always treated as non-entities, always refused our rights to be taught (also in their robber capitals) in our own language and according to our own ways, uses, jurisprudence and high quality...?

"Que nosaltres no som de déu o què?" Are we not in the same league as human beings..., or what gives...?

Come on, world, let's curb the creeps once and for all, help us to beat the greedy foreign totalitarian filthy devils out!

We want the same human rights they enjoy or bust! Enough!

entre el mirall i els ulls

entre el mirall i els ulls
no voldria pas que l'escaient paral·lelisme patís tampoc de paral·laxi

lletget:

La meva foto
Under the speckled canopy / Where, along the autumnal whisper / Of fair weather, I walked, / The enkindled persimmon, / And then the flaming chestnut, / The imploded acorn, fell… /.../.../ My eyes, and nose, and ears, / And tongue, and skin, in joy / Praised such fragile perfection. .../.../

qui en fot cap cas: