darrera transformació del savi
l’alambí se sobreeixia o s’esquerdava el serpentí
i s’estavellava part de terra la pipeta
i ara el devessall fumós crema el soler
i hom es converteix – (es transmonstrefica) – en espectre
en espectre ectoplasmàtic qui es catalitza cap a la dissolució.
tot és química i s’enfuig cap a l’olla del tot
que capgirada i amb la gola badoca ho recull
el cos que es disgrega s’afegeix al batibull
i si ara fa quaranta anys éreu bell de tal faisó que el carrincló
qui es feia passar per marieta perquè els marietes són la màfia
qui més reïx al món de la literatura
us en trobava
no us en trobava jo pas
perquè ja llavors era d’acer
era d’estàtua
i si l’estàtua – de marbre o del metall més durador – també s’ha de fondre
així poc no es fondrà amb tant de dolor
de veure ni d’esmar ni d’ensumar...
passeu-ho bé
l’instant se n’ha anat
i l’univers encara no ha entrat al punt de caramel
quin altre ingredient
potser vós
quin altre ingredient li calia
perquè us calgués també dissoldre-us
dissoldre-us-hi
com s’hi dissolgueren tants de gegants
com en Pedrolo
n’Espriu
en Foix
darrerement en Bauçà?
remenarem
remenarem el cap
el cap mesell d’estàtua despagada
la sopa còsmica rai
la sopa còsmica llas es remena sola
i em sembla que indigne i tot
m’hi voldrà prou tost d’estòlid afegitó
on hi faria d’estàtica pedreta de fons
car no sé pas vós
mes man tostemps inorgànic
gens amic de les transformacions
molt més m’estimava.
crec que hauríem d’haver nascuts
directament
monument.
(23-II-08 – jorn on peria en Palau i Fabre)
