Boicot al pixum anticatalà. “—Qui beu “cava” la tomba es cava.”

Boicot al pixum anticatalà. “—Qui beu “cava” la tomba es cava.”


“Er caba” [el “cava”, en cagalà, és a dir, en pseudocatalà] és un pixum castelladregot — ho ha dit el mateix cap [un paio repel·lent qui duu el nom repel·lent de Rakh, kh, kh, kh… (vomitada)], el mateix cap, dic, del partit més feixista dels dos de can xarnec — els dos en són, de feixistes (feixisme és nacionalisme d’estat, i l’únic que saben fotre aquells dos partits de feixistes és fer nacionalisme de llur estat feixista, un estat qui ens nega l’existència), però el més feixista dels dos, l’ultrafeixista, el seu cap ho ha dit: “er caba és un vi-(no!) més ekhpannoloh que la puta de di-os!” — (…di-os…? hum…, llur déu és un doble os…? Doncs sí que tenen ànima de gos — o és la fam avial que no se la poden treure del damunt després de segles i segles vivint només de robar i tot!”) — en tot cas, el tros de merda feixista té tota la raó.

Els catalans hem de boicotar aquell pixum castelladrot. —Qui beu cava la tomba es cava!

Tan infecte és aquell no-xampany! Quan es deia “xampany” (únic nom català per aquella mena de vi amb bombolles) i era català, era bo… Ara que es diu i es viu en xarnec, “er caba” és dolent i fastigós, i qui el beu la tomba es cava.

Els catalans haurem de trobar amb quin altre vinet trincar cada vegada que cap Carreró Blancó o qualsevol altre Carreró…, un de groguet o grogó, o blavet o blavó, o rosadet o rosó… Qualsevol Carreró d’aquells puja volant…

O cada camí que un altre Francó es mor.

Va arribar el Francó al cel (i qui vol doncs ara anar al cel, si al cel hi van assegurats els més sanguinaris dictadors…? Quina pudor de corromput i de sangassa, ecs! Aviat hi rebran el Pinotxet del nas corcat, i més tard també hi hauran de fotre lloc — pels serveis a la pàtria feixista — per al seu ridícul propagandista privat, amb nom de cambrer i amb la mateixa cul-de-bellugamenta i buida arrogància de presumidet i alcavot, el covard Garçó, qui volia fer veure que volia ficar’l a la presó, dementre que tots els feixistes assassins, com el Serrà Súnyer, el Fraga, el Milanos, i tant de generalot i funcionari culpable de milions de morts se li anaven morint de vells pel costat…), ascendí el podrit Francó al cel, doncs, i s’hi va trobar amb el Carreró… Tot esparverat el Francó li va dir: “Collons, Carreró, ja t’han fotut sant…? Això és sant sobtat a collons, com aquell pàmfil antiafricà, el Vol-til·la…?” Diu el Carreró: “Collons, per què ho dius, datpelcul…? De qui te’n fots…?” Diu el Francó: “Me’n fot pas de ningú, menjamerda. T’ho dic perquè veig que ja portes la… com se’n diu, el gambuix, la coroneta, el nimbe…, l’aurèola dels sants i sagrats i consagrats al capdamunt del suc, redéu!” Diu el Carreró: “Merdós malmomificat, que no ho veus que això encara és el volant del cotxe amb què l’Exèrcit Totbasc d’Alliberament em va fer saltar…?”

Els catalans hauríem d’inventar enjorn qualque vinet bo de debò que li tornem a púguer dir amb el nom molt comcal de xampany, perquè em fa que d’ací no pas gaire ens caldrà trincar i trincar, i trincar de ferm.

Som-hi. El fat ho vulgui… Vinyets i vinyòvols i vinyaters i vinaters i bons vi-faedors pas que ens manquen… I alliberats de la tutela feixista dels feixistes els faríem molt millors, i al món civilitzat ens els demanarien, i ja no hauríem de fer aqueixos pixums on els xarnecs tant s’amorren i s’hi agraden, car altrament per què amenaçarien de boicotar’ls…? Només en beuen ells — ep, i els quatre catalans enverinats de sempre.

Au, doncs, a trenar mocs a un altre cantó, badocs.