Ara no me’n record què anava a dir…

Ara no me’n record què anava a dir…

Ah, sí, guaitant-me el dibuix de n’Al Brandtner [http://vilobit.blogspot.com/2005/10/al-brandtner-william-burroughs-henry.html], magnífic exorcisme artístic, dient que potser fóra més patriòtic allò que el paràsit no suggereix [no pas el teu sacrifici, doncs, ans el contrari]…

De l’acta a l’acte — de l’acta criminal del dictador qui declara guerra només per veure si ell i els seus amigots en treuen força nyapa [i els milers i milers de morts (literalment) que els bòmbon], a l’acte comcal del resistent [com adés l’exèrcit totbasc d’alliberament a l’ombra féu amb el carreró blancó, lloctinent de l’assassí sanguinari de molt merdosa memòria — i els seus encara manen! Increïble beneiteria dels morons!]…

Veig això d’en H.L. Mencken, que cap als anys trenta ja va profetitzar que: “As democracy is perfected, the office represents, more and more closely, the inner soul of the people. We move toward a lofty ideal. On some great and glorious day the plain folks of the land will reach their heart's desire at last, and the White House will be adorned by a downright moron.”

O: —A mesura que el joc democràtic [on el terrorisme de les “majories més ximples i cruels s’arrapa”] va afinant-se, el lloc presidencial va representant, com més anem millor, l’autèntica ànima del poble. Anem de dret a l’ideal més alt. Tost, en qualque jorn magnífic i gloriós, la gent pallussa del territori al capdavall hauran reeixit a obtindre llur més gruat desig, i aleshores la Casa Blanca serà adornada amb un perfecte beneit del cabàs.”

Amb un moró, diu, és a dir, algú amb el quocient intel·lectual d’un escarràs mocós de retardat mental. Tret que ara els americans encara han fet millor, i tenen un president amb el quocient intel·lectual d’un cagalló pudent de gos. [A turd’s IQ.]

Puntualitza en Mencken que democràcia en territoris adients no és pas mala idea, només ho és en amalgames perilloses. “The larger the mob, the harder the test. In small areas, before small electorates, a first-rate man occasionally fights his way through, carrying even the mob with him by force of his personality. But when the field is nationwide, and the fight must be waged chiefly at second and third hand, and the force of personality cannot so readily make itself felt, then all the odds are on the man who is, intrinsically, the most devious and mediocre — the man who can most easily adeptly disperse the notion that his mind is a virtual vacuum. The Presidency tends, year by year, to go to such men.”

—Com més grossa la púrria més difícil la tria. En territoris petits, davant electorats petits, de tant en tant un candidat de primera categoria lluita per arribar primer, alhora portant rere seu, per la força de la seua personalitat, el gros de la púrria. Mes quan el camp s’eixampla per a abastar estats sencers i la baralla no és directa sinó de segona i de tercera mà, i la força de la personalitat no es pot fer sentir directament, aleshores doncs qui duu les de guanyar és aquell qui d’entre tots és el més malparit i carallot — aquell qui se’n surt millor a dispersar pertot arreu l’idea que té un cap pràcticament buit. La presidència tendeix a anar a parar, any rere any, a gent d’aquesta mena.

Que el moró sanguinari qui tenen ara té el quocient d’un palter de gos és demostra per la seua mania religiosa. Qui creu en aqueixes falòrnies no pot tindre un cervell sensat — això sol ja l’hauria de desqualificar (quan, de cara a la púrria, és el que el fa tan apropiat!)

Mencken: “I believe that religion, generally speaking, has been a curse to mankind — that its modest and greatly overestimated services on the ethical side have been more than overcome by the damage it has done to clear and honest thinking.”

—Crec que això de la religió, parlant en general, ha estat una maledicció per a l’humanitat — que els molt modests i exagerats petits serveis fets pel cantó ètic han estat sobrecontrarestats per l’immens mal que ha fet a l’habilitat del consirar honestament i clara.

La democràcia només pot funcionar en territoris on hi hagi confiança mútua, i on tothom sàpigui que qui la fa la paga, i doncs que hagin bandejada totalment la pràctica criminal i ignominiosa de la religió organitzada, que com tothom sap és un refugi per als paràsits qui dessagnen la púrria mateixa — és a dir, els morons mateixos (qui sovint — per això són morons — ells, aquells paràsits sanguinaris, els fiquen al capdavant perquè millor els dessagnin…).