Anosognòtics

Nació malalta




En cap nació comcal: —[Trec d’un article d’en Miquel Pueyo aparegut recentment a l’Avui, això: “—Al mateix temps, l’enquesta d’usos lingüístics a Catalunya de l’any 2003 reflecteix una realitat paradoxal: la població de 15 a 29 anys és la qui menys fa servir el català, ja que si bé és llengua habitual d’un 50,1% de la població catalana, aquest percentatge baixa al 44,4% en el cas d’aqueix grup d’edat…”]



Les xifres són esfereïdores. El xarneguisme triomfant. I es veu doncs que justament la llenca de gent més encastelladrida — és a dir, la perduda per al món — és la qui fou sotmesa a la vil dictadura del petitburgès missaire i cagadet. Aquell collons de cagalló sucursalista, pobre beneit, pixaire d’aigua beneita i besaire d’anells de bisbe i culs de castelladre — com més reials millor — es va vendre la nació a preu de figa cucada. El botiflerisme pujolista ens ha dut a aquesta agonia d’ara. En cap nació comcal, si després de vint-i-tants anys de col·laboracionisme petainista — amb l’enemic amb qui estem en guerra de sobrevivència com a poble — aquest era l’estat on es trobava la llengua nacional… Ficaven de mantinent el capitost d’aquest moviment botifler de fotuts morros a la presó. En canvi, encara el veus garlar i pontificar fecalment com si tingués dret a fotre cullerada altre que al cul dels seus molts canfelipescs amfitrions.



Tampoc en cap nació comcal hom permetria que un traïdor com l’Alekho Quadres de porc no fos immediatament afusellat. En canvi, presumeix per Europa d’ésser ell mateix l’enemic, totalment identificat amb l’enemic, fent-se donar pel cul molt amicalment amb l’enemic amb qui estem en guerra per la nostra sobrevivència com a poble.




Estem perdent la puta guerra: —Després de tants d’anys d’assimilació forçada per la mà d’assassins molt ignorants, ara vénen els “nostres”, totalment endoctrinats, a continuar la matança — i els anem deixant fer! Només una nació malalta ho permetria, cap altra nació comcal els despatxava sense cap altre afegitó de merdegada. Un traïdor és un traïdor, i s’ha acabat.



[Segons Clovis Maress: “—After the Catalonians lost the war, murderous, fecal asspainer thugs from spic-land tried all kinds of despicably inquisitorial methods in order to enforce assimilation. The Catalonians always endured, and withstood; many died, many were maimed, most children were psychologically damaged by priests and so-called teachers and cops sold to the murderous system. And yet the Catalonians knew they had won… For they had resisted till the end. But now a traitorous breed of “natives” have taken over the disgusting task of killing off the country from the inside out. The petainist Pujol should be put in prison. The quisling Quadras should be shot. Grotesque turds. They are pushing hard the last nails in the coffin. They are the last monstrous enforcers, the sick spic-poisoned sicarii come to wipe up the liquidating job the foreign murderers couldn’t quite finish…”]

Soyons plus connards encore: Lisons “Le Monde”

Soyons plus connards encore: Lisons “Le Monde”


L’irrisori diari jacobí “Le Monde” fa anys que ens la té promesa. És possible que siguin tan datspelcul quant a la realitat d’una nació veïna: la nació catalana…? Si en són tan ignorants, imaginem-nos per un instant com deuen ésser les notícies que publiquen de llocs remots! Esfereïdor!

I si doncs no són tan betzols com semblen, per força ho han de fer de mala fe; són uns malparits — en Sartre en deia “salauds”, exacte: malparits.

Fa anys que ho he deixat córrer, fastiguejat, d’anar roplegant bocins de diari on llur malparidesa és tan palesa, mes l’altre dia han promogut el probinfiano — el balenfiano — a llengua mundial!

(Se’m guaiten les fotos si els plau.)

Atès que, fent grollera abstracció del mosquit irritant apellat Andorra, també hi tenen, al seu lloc, Andalusia part damunt la mateixa Castellàdria, qui sap on arriba el nou idioma empescat pel darrer feixisme furibund…! Una miqueta més, i de pol a pol, o de bec a bec d’univers! (Se n’adonen que a Vielha i tot hi parlen le valencien!)

També, a la balabà, uns quants retalls de si fa no fa els mateixos anys recents… (1999-2001)

Parlant del batlle d’Eina, hi diuen que “el tractat dels Pirineus de 1659 enjovà DEFINITIVAMENT el Rosselló a la France…” Doncs sí que saben d’història, en aquest diariet de pa sucat amb merda. “Definitivament”, jotfot! És com aquell qui deia que l’història ja no n’hi havia més, que s’havia acabada. I és que clar que res no s’acaba fins que no s’acaba el món… Què hi ha mai de definitiu en els tractats? Diu així mateix que el batlle demanava un retorn a la situació anterior al tractat dels Pirineus, “quan el Rosselló i la Cerdanya estaven enjovades a Espagne…” — es veu que ningú no els ha dit que Catalònia era independent fins que va perdre l’independència el 1714 — independència que cap català de debò no reposarà fins a tornar a guanyar.


A l’altre article, hi ha aquell capdecony — es deia Clair em fa — qui manava al museu Picasso de París i ara encara fa tot el mal que pot contra Catalunya pels corredors del poder jacobí; hi acusava el pobre Pasqual (qui al maig de 1999 no era pas batlle de Barcelona, com pretenen al paperot torcaculs), l’acusava d’ésser l’emperadriu galàctica, el nou i pitjor führer qui destruiria Europa. No sé d’on treuen les “notícies” catalanes aqueixos desgraciats del diari gavatx. Deuen llegir els diaris feixistes dels nostres enemics a ponent. Hi deia que el Pasqualet hi havia gallinament imposat el català a la Catalogne (com pots imposar la pròpia llengua, i qui te’n pot acusar que no sigui un pobre carallot!) i que presumia amb molt d’urc i de quiquiriquic (ara qui fa més d’esgarrifadors escarafalls que els patètics turiferaris de la “francophonie”?), presumia, dic, que el català fos parlat “a Perpinyà, a Montpeller, a Narbona, a València, a les Balears, a Sardenya…”

No hi ha diari més carrinclonament arxigavatx, sempre inguarívolament ridícul, vós. Una lectora els fa veure que tothom és xarnec d’algú o altre, els catalans dels occitans, els occitans dels catalans, i tots plegats, és clar, dels jacobins: perfecció paradisíaca de l’humà incarnat en xuclacagallons bavós sense molla d’idea de què collons s’empatolla.

En fi…

Just farcical: “The Good Putschist’s Handbook.”

Just farcical: “The Good Putschist’s Handbook.”

Mr. Iu Forn, funny man for the excellent Catalonian newspaper “Avui” (Today,) writes in a gag article (dated January the twelve 2006...)


The Good Putschist’s Handbook


“We are afflicted also by an awful pandemic of military personnel drunk with power (and probably absinth) whose dislike for the Catalonian New Statute attains degrees of high dudgeon almost impossible to withstand. Their nervous anger is such that nothing but the menace of sudden aggression, in the shape of armored vehicles sent posthaste to crush the population, allays albeit a little the intolerable pain of their nail-biting angst.

“Whatever. The point is, put up or shut up — are you coming or are you just bantering like hens…?

“This I’m telling them, as a friend, in case the first option is the chosen one, as it has historically been often enough, the option of coming in with the full forces of aggression:

“First, if coming into Barcelona by the Diagonal Avenue, better leave the flaming panzers at the end of the road, and take the tramway instead. This is a self-renewing city and we don’t want to make the mess irreversible, do we?

“As you advance forward up the Diagonal, look at your right hand and see a banking see, a big edifice called The Box (la Caixa,) where some eager Catalonians are darkly plotting to take over another of the asspaining economical pillars in order to deprive Asspain of its nationalistic resources. That dastardly building obviously deserves to be assaulted and reduced… Careful, though! If in the process of wholesale destruction, you happen to find in one of its cubicles a tall blonde girl, better leave her be. It could be one of the your king’s daughters working for the diabolical firm!

“Later, when, during the ransacking of the city, you happen to get the brilliant idea of taking away to your asspainish land the official papers of the Catalonian people better wait a little more, as it seems that some of those that were already stolen by your predecessors in 1939, are only now in the process of being returned. Taking them all together will doubtless save both a trip and a few moneys, always useful for other chores as worthy of these.

“Do not forget also that the new so-called civic ordinances forbid for the city the practice of certain forms of prostitution. In consequence, it would be advisable that the martial junket would rather be performed without the assistance of your saintly mothers.

“Here is an important message: please be advised that the Financial Times, this pink daily that last Tuesday said that an article of your hallowed national constitution (the article number 8) contains “failures,” that for a people to wish to name themselves a nation is democratically suitable, and that the attitude of the francoist party rallying behind a putschist general “surely represents a worse danger for asspainish unity than the Catalonian ambitions,” please be advised, I repeat, that this is not a Catalonian daily. In consequence of which, before you bomb it to oblivion you better inform yourselves of its whereabouts, maybe through a call to the British embassy.

“Let’s not forget a last item. Once the invasion has been successfully established, do not fail to follow the recommendations of the justice of the supreme court who the other day pretended that Catalonian is a folkloric curiosity akin to dancing flamenco. Better in that case that as the occupation progresses all you heroes write yourselves in in courses to learn flamenco dancing. Better that obviously than having to learn Catalonian.”


—————————————


[A smidgeon of background to the jolly article: A neurasthenic fascist general (by the name of Merdós de Mena) blinked first, and announced the invasion and wholesale bombardment of the Catalonian Lands. After being sacked by Mr. Mono, the secretary of war, probably for giving away too soon the intentions of the francoist military — whose great feats of arms are the conquering of an inhabited island rock, called the island of the Parsleys and the Goats, and the unending torture and blackmail of its own disarmed nationals — the Financial Times, the Economist, and other independent media laughed at the reasons given for such a sacking:

“—It is ludicrous that a nationalistic fascist given to all kind of ridiculous jingoistic shenanigans sacked a fellow bellicose idiot for the same reasons the same simpleton of a war secretary never fails to show himself in performing in his clownish interventions in the fascist nationalistic TV of that fascist nationalistic circus called Asspain... He must have been hating the one-upmanship of his silly inferior.”

Now even that harmless article has ruffled the nationalistic feathers of the valiant hens.]